Cada llenç és una cartografia emocional.
Pinto la línia entre el caos i l'ordre: el llindar on la seny es troba amb la bogeria, on el sentiment es converteix en forma. El meu treball no és il·lustració; és una excavació. Cada superfície conté un registre de consciència: tensa, transcendent, liminal, paradoxal.
La dualitat al centre de la meva pràctica no és un tema que il·lustre des de fora. És la condició que pinto des de dins: la mateixa inestabilitat que ens fa humans, presentada en pigments i escala.
Recollir aquesta obra és portar un mapa d'aquest territori interior, no decoració, sinó documentació.